CONSCIÈNCIA BIOTEL·LÚRICA

L’any 1981 es va concretar en la meva persona un gir radical que feia temps es gestava. Després d’una militància antifranquista des de posicionaments d’extrema esquerra, vaig evolucionar cap a una filosofia de vida d’ecologia radical i no-violència. He viscut molts anys com activista ecologista, i he vist com el concepte ecologisme s’ha anat degradant fins a relacionar-se actualment amb un mediambientalisme mancat d’alternativa social pròpia, que s’acull a la clàssica ideologia socialista. D’aquesta manera s’ha anat desfigurant per convertir-se en la moda verda actual, un nou model de consumisme.

Molt ha evolucionat la societat des d’aquells anys vuitanta, i actualment el social-capitalisme verd treu el cap per l’horitzó sense cap contradicció per assumir una societat basada en la intel·ligència artificial, en la retallada de llibertats essencials sota l’argument d’una seguretat sanitària sense fonament científic, i en una cultura virtual que allunya a la humanitat de la resta de la biosfera.

Per això adopto el concepte de biotel·lúrica per definir la filosofia de vida que considero indispensable per a un futur humà en harmonia amb el conjunt del planeta, capaç de concebre alternatives a l’actual sistema patriarcal, androcentrista i antropocentrista. Aquesta consciència biotel·lúrica és la que mou també les meves propostes de consciència corporal i improvisació en dansa.

. . . . . . . . . . . . .

BIOTEL·LÚRICA. BIO. Del grec bíos, -ou, que significa ‘vida’. TEL·LÚRIC -A. Del llatí tellus, -ūris, ‘la terra’. Relatiu o pertanyent a la Terra, com a planeta. També com a relatiu a la influència de la terra d’una zona sobre les persones que l’habiten, amb reminiscències arcaiques vinculades a les energies de la Terra.

. . . . . . . . . . . . .

La vida a la Terra, pel que ara sabem, és un fet insòlit a l’univers. Pertanyem a una biosfera, plena de vida i diversitat, possible gràcies a la naturalesa del planeta, rocós i aquós, i a la seva situació dins del sistema solar. Nosaltres som vida, una part d’ella, una vida que es fa a si mateixa, de manera autopoietica (*), i que ha donat forma a la Terra que coneixem. Som quelcom extraordinari, éssers vius en un planeta excepcional.

Tenir consciència d’aquesta pertinença i privilegi és essencial per poder viure amb plenitud i en harmonia amb la resta de vida del planeta. En un moment històric en el qual la humanitat està duent la Terra a una situació crítica que posa en perill la continuïtat de la nostra espècie i la d’altres formes de vida, es fa absolutament necessària una consciència biològica i alhora tel·lúrica.

La societat patriarcal, des dels seus inicis, ha posat el focus de la nostra existència en el cel, on habiten els déus masculins creats pels homes per perpetuar la seva autoritat, tractant la Terra com una propietat a explotar i dominar, i en un lloc de pas. Ha arribat l’hora de fer un canvi radical del paradigma cultural en el qual es fonamenta la nostra societat. Des del reconeixement que som univers i pols d’estrelles, sense deixar d’admirar-les i somiar amb elles, seria bo abaixar el cap amb humilitat i tornar a dirigir prioritàriament la mirada cap a la creadora que ens nodreix, cap a la Mare Terra, per viure amb ella amb consciència i coherència biotel·lúrica, com el fet excepcional que som a l’univers, éssers vius, vida.

(*) Autopoiesis, del grec “auto” (a si mateix) i “poiesis” (creació).
Els éssers vius som sistemes autopoiètics moleculars, és a dir, sistemes moleculars que ens produïm a nosaltres mateixos, i la realització d’aquesta producció de si mateix com a sistemes moleculars constitueix el viure. Tot ésser viu és un sistema tancat que està contínuament creant-se a si mateix i, per tant, reparant, mantenint-se i modificant-se. Humberto Maturana