Biotel·lúrica

La vida a la Terra, pel que actualment sabem, és un fet insòlit a l’univers. Pertanyem a una biosfera plena de vida i diversitat, possible gràcies a la naturalesa del planeta, rocós i aquós, i a la seva situació dins del sistema solar. Nosaltres som vida, una part d’ella, una vida que es fa a si mateixa, de manera autopoietica (1), en evolució constant. Una vida que ha donat forma a la Terra que ara coneixem. Som quelcom extraordinari, éssers vius en un planeta excepcional.

Tenir consciència d’aquesta pertinença i privilegi és essencial per poder viure amb plenitud i en harmonia amb la resta de vida del planeta. En un moment històric en el qual la humanitat està duent la Terra a una situació crítica que posa en perill la continuïtat de la nostra espècie i la d’altres formes de vida, es fa absolutament necessària una consciència biotel·lúrica (2).

La societat patriarcal, des dels seus inicis, ha posat el focus de la nostra existència en el cel, on habiten els déus masculins creats pels homes per perpetuar la seva autoritat, tractant la Terra com una propietat a explotar i dominar, en un lloc de pas. Només un canvi radical de paradigma cultural podrà capgirar la desnaturalització a la qual ens empeny una societat fonamentada en la intel·ligència artificial, en la retallada de llibertats, en l’obediència acrítica a l’estat, i en una cultura virtual que aguditza la individualitat, ens fa perdre humanitat i ens allunya de la resta de la biosfera. 

Des del reconeixement que som univers i pols d’estrelles, sense deixar d’admirar-les i somiar amb elles, cal abaixar el cap amb humilitat i tornar a dirigir prioritàriament la mirada cap a la creadora que ens nodreix, cap a la Mare Terra, per viure harmoniosament amb ella des d’una consciència i coherència biotel·lúrica, com el fet excepcional que som a l’univers, éssers vius, vida.

El concepte biotel·lúrica defineix la filosofia de vida que m’apropa a una realitat humana en harmonia amb el conjunt del planeta, alternativa a l’actual sistema patriarcal, androcentrista i antropocentrista. Aquesta consciència biotel·lúrica és la que mou la meva vida i les activitats que proposo.

. . . . . . . . . . . . .

(1) Autopoiesis, del grec “auto” (a si mateix) i “poiesis” (creació).
Els éssers vius som sistemes autopoiètics moleculars, és a dir, sistemes moleculars que ens produïm a nosaltres mateixos, i la realització d’aquesta producció de si mateix com a sistemes moleculars constitueix el viure. Tot ésser viu és un sistema tancat que està contínuament creant-se a si mateix i, per tant, reparant, mantenint-se i modificant-se. Humberto Maturana

(2) Biotel·lúrica.
BIO. Del grec bíos, -ou, que significa ‘vida’. TEL·LÚRIC -A. Del llatí tellus, -ūris, ‘la terra’ (1. Relatiu o pertanyent a la Terra. Tellus, en la mitologia romana, era la deessa que personificava la mare nodridora, l’equivalent de Gea, la deessa primordial en la mitologia grega. 2. També com a relatiu a la influència de la terra d’una zona sobre les persones que l’habiten, amb reminiscències arcaiques vinculades a les energies de la Terra).